El camí fins aquí tampoc és fàcil, i fa tres mesos no pensava pas que aquest seria el diagnòstic, et vols creure el que et diuen els professors de l' escola, els hi vols donar un crèdit que no s' han guanyat, però pel fet de ser professionals de la docència, tu ja els hi has atorgat el poder de la veritat. No entenen un problema que els hi ve de nou, i quan senten parlar de trastorns de dèficit d' atenció, és sinònim de gandul. Una resposta recurrent, és el clàssic -d' aquests sempre ni ha hagut-.
Potser si que hi ha una sobrediagnosticació de nois amb tda, però els estudis els fan serveis de neurologia pediàtrica, i a mi personalment em transmeten força confiança.
A partir d' ara a veure la seva reacció quina serà. De moment fa cinc dies que els varem fer arribar un informe al cole, amb un seguit de recomanacions, i encara és hora de que ens diguin alguna cosa.

Ja us explicaré...