El camí fins aquí tampoc és fàcil, i fa tres mesos no pensava pas que aquest seria el diagnòstic, et vols creure el que et diuen els professors de l' escola, els hi vols donar un crèdit que no s' han guanyat, però pel fet de ser professionals de la docència, tu ja els hi has atorgat el poder de la veritat. No entenen un problema que els hi ve de nou, i quan senten parlar de trastorns de dèficit d' atenció, és sinònim de gandul. Una resposta recurrent, és el clàssic -d' aquests sempre ni ha hagut-.
Potser si que hi ha una sobrediagnosticació de nois amb tda, però els estudis els fan serveis de neurologia pediàtrica, i a mi personalment em transmeten força confiança.
A partir d' ara a veure la seva reacció quina serà. De moment fa cinc dies que els varem fer arribar un informe al cole, amb un seguit de recomanacions, i encara és hora de que ens diguin alguna cosa.

Ja us explicaré...

Després de sentir a dir durant dos anys que la meva filla és una gandula, que no te ganes d' aprendre, i que quan vulgui, ja aprendrà, i que si no, sempre pot fer de caixera al super (amb tot el respecta per les noies del super),finalment li han diagnostica un trastorn de dèficit d' atenció, amb impulsivitat.
Els psicòlegs no en tenen ni idea de que va això, ja que es tracte d' una qüestió neurològica, i ells nomes toquen qüestions emocionals, però en lloc de derivar-te cap a algú que sàpiga de que va, es limitant a dir-te que la teva filla no te res, només que no te ganes de treballar, i que quan vulgui, ja s' espavilarà...Ara toca començar amb el tractament a base de fàrmacs, que sembla ser que dona molt bons resultats, malgrat que hi ha gent molt contraria per els clàssics interessos de sempre de les grans farmacèutiques.
Els pares estem sempre tant apurats, que en aquest cas donem un bot de confiança a les farmacèutiques, per veure si notem alguna millora en el rendiment de la meva filla.
Ja us explicaré...