És ben senzill. Per tenir a un afectat de TDA "content", nomes cal que el "mimis" una miqueta més que a un estudiant sense cap handicap. L' altre dia la meva filla va sortir emocionada i molt contenta de l' escola, per que el professor de llengua castellana, l' havia felicitat a la classe. Quan m' ho va explicar i li vaig preguntar per que, em va respondre, que perquè havia estat molt tranquil·la, i no s' havia distret a l'hora de l' assignatura. Això es justament el que necessita un noi amb aquesta problemàtica, alimentar l' autoestima, ja que acostumant a arrossegar complexes d' inferioritat, i això afecta la relació amb els companys.
Desde avui la meva filla a començat amb la dossi que l'hi toca per pes hi edat. Fins ara a fet un mes amb la mitat de la dossi (medikinet)per veure com reacciona, però de moment sembla que bé.
Avui toca estudiar per un examen de mates, per demà. Espero que li duri l' efecta de la pastilla...
Ja us explicare!
dijous, 21 d’octubre del 2010
diumenge, 10 d’octubre del 2010
La malaltia
No he explicat en que consisteix un TDA (trastorn dèficit d' atenció), i no és fàcil d' explicar.
Per una qüestió congènita, les neurones de la part frontal del cervell, que és on es produeixen les funcions executives, no aconsegueixen posar-se d' acord perquè no hi ha conectivitat entre elles. Quan això passa i una de les funcions executives falla repercuteix en d' altres i es crea un desordre important que evoca cap a un fracàs indiscutible al "malalt", i no només a l'escola, sino que a nivell personal et sens cada cop més rebutjat, i es va creàn un cercla molt difícil d' invertir . Els fàrmacs aconsegueixen de forma temporal (tenen uns efectes de 6 hores) crear uns camps de dopamina que facilita que les neurones puguin conectar-se entre si i rendir de forma quasi normal. Un cop estan en tractament farmacològic, és necessari fer classes de reeducació per optimitzar els resultats, més o menys...
Ja us explicaré...
Per una qüestió congènita, les neurones de la part frontal del cervell, que és on es produeixen les funcions executives, no aconsegueixen posar-se d' acord perquè no hi ha conectivitat entre elles. Quan això passa i una de les funcions executives falla repercuteix en d' altres i es crea un desordre important que evoca cap a un fracàs indiscutible al "malalt", i no només a l'escola, sino que a nivell personal et sens cada cop més rebutjat, i es va creàn un cercla molt difícil d' invertir . Els fàrmacs aconsegueixen de forma temporal (tenen uns efectes de 6 hores) crear uns camps de dopamina que facilita que les neurones puguin conectar-se entre si i rendir de forma quasi normal. Un cop estan en tractament farmacològic, és necessari fer classes de reeducació per optimitzar els resultats, més o menys...
Ja us explicaré...
La medicació
La cosa ja comença a estar en marxa. La "neuro" de la meva filla, sembla que ja a parlat amb la seva tutora, i que hi ha bona voluntat de intentar ajudar en el que pugin. De fet ens hagués fet il.lusió que ens citessin per una reunió per parlar directament amb la tutora; seguirem esperant...
Per altre banda la nena ja ha començat amb la medicació (Medikinet), de moment amb la mitat de la dosis que li correspon per edat i pes, per veure com reacciona, ja que diuen que els hi pot treure la gana i la son, tot i que no te es a veure amb l' antic Concerta. Els canvis de moment no son molt evidents, a mes les hores de màxim efecte les passa a l' escola i no podem controlar les seves reaccions, però si que sembla que les tingui mes controlades.
Ja us explicaré...
Per altre banda la nena ja ha començat amb la medicació (Medikinet), de moment amb la mitat de la dosis que li correspon per edat i pes, per veure com reacciona, ja que diuen que els hi pot treure la gana i la son, tot i que no te es a veure amb l' antic Concerta. Els canvis de moment no son molt evidents, a mes les hores de màxim efecte les passa a l' escola i no podem controlar les seves reaccions, però si que sembla que les tingui mes controlades.
Ja us explicaré...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)