És ben senzill. Per tenir a un afectat de TDA "content", nomes cal que el "mimis" una miqueta més que a un estudiant sense cap handicap. L' altre dia la meva filla va sortir emocionada i molt contenta de l' escola, per que el professor de llengua castellana, l' havia felicitat a la classe. Quan m' ho va explicar i li vaig preguntar per que, em va respondre, que perquè havia estat molt tranquil·la, i no s' havia distret a l'hora de l' assignatura. Això es justament el que necessita un noi amb aquesta problemàtica, alimentar l' autoestima, ja que acostumant a arrossegar complexes d' inferioritat, i això afecta la relació amb els companys.
Desde avui la meva filla a començat amb la dossi que l'hi toca per pes hi edat. Fins ara a fet un mes amb la mitat de la dossi (medikinet)per veure com reacciona, però de moment sembla que bé.
Avui toca estudiar per un examen de mates, per demà. Espero que li duri l' efecta de la pastilla...
Ja us explicare!
dijous, 21 d’octubre del 2010
diumenge, 10 d’octubre del 2010
La malaltia
No he explicat en que consisteix un TDA (trastorn dèficit d' atenció), i no és fàcil d' explicar.
Per una qüestió congènita, les neurones de la part frontal del cervell, que és on es produeixen les funcions executives, no aconsegueixen posar-se d' acord perquè no hi ha conectivitat entre elles. Quan això passa i una de les funcions executives falla repercuteix en d' altres i es crea un desordre important que evoca cap a un fracàs indiscutible al "malalt", i no només a l'escola, sino que a nivell personal et sens cada cop més rebutjat, i es va creàn un cercla molt difícil d' invertir . Els fàrmacs aconsegueixen de forma temporal (tenen uns efectes de 6 hores) crear uns camps de dopamina que facilita que les neurones puguin conectar-se entre si i rendir de forma quasi normal. Un cop estan en tractament farmacològic, és necessari fer classes de reeducació per optimitzar els resultats, més o menys...
Ja us explicaré...
Per una qüestió congènita, les neurones de la part frontal del cervell, que és on es produeixen les funcions executives, no aconsegueixen posar-se d' acord perquè no hi ha conectivitat entre elles. Quan això passa i una de les funcions executives falla repercuteix en d' altres i es crea un desordre important que evoca cap a un fracàs indiscutible al "malalt", i no només a l'escola, sino que a nivell personal et sens cada cop més rebutjat, i es va creàn un cercla molt difícil d' invertir . Els fàrmacs aconsegueixen de forma temporal (tenen uns efectes de 6 hores) crear uns camps de dopamina que facilita que les neurones puguin conectar-se entre si i rendir de forma quasi normal. Un cop estan en tractament farmacològic, és necessari fer classes de reeducació per optimitzar els resultats, més o menys...
Ja us explicaré...
La medicació
La cosa ja comença a estar en marxa. La "neuro" de la meva filla, sembla que ja a parlat amb la seva tutora, i que hi ha bona voluntat de intentar ajudar en el que pugin. De fet ens hagués fet il.lusió que ens citessin per una reunió per parlar directament amb la tutora; seguirem esperant...
Per altre banda la nena ja ha començat amb la medicació (Medikinet), de moment amb la mitat de la dosis que li correspon per edat i pes, per veure com reacciona, ja que diuen que els hi pot treure la gana i la son, tot i que no te es a veure amb l' antic Concerta. Els canvis de moment no son molt evidents, a mes les hores de màxim efecte les passa a l' escola i no podem controlar les seves reaccions, però si que sembla que les tingui mes controlades.
Ja us explicaré...
Per altre banda la nena ja ha començat amb la medicació (Medikinet), de moment amb la mitat de la dosis que li correspon per edat i pes, per veure com reacciona, ja que diuen que els hi pot treure la gana i la son, tot i que no te es a veure amb l' antic Concerta. Els canvis de moment no son molt evidents, a mes les hores de màxim efecte les passa a l' escola i no podem controlar les seves reaccions, però si que sembla que les tingui mes controlades.
Ja us explicaré...
dimarts, 21 de setembre del 2010
El camí fins aquí tampoc és fàcil, i fa tres mesos no pensava pas que aquest seria el diagnòstic, et vols creure el que et diuen els professors de l' escola, els hi vols donar un crèdit que no s' han guanyat, però pel fet de ser professionals de la docència, tu ja els hi has atorgat el poder de la veritat. No entenen un problema que els hi ve de nou, i quan senten parlar de trastorns de dèficit d' atenció, és sinònim de gandul. Una resposta recurrent, és el clàssic -d' aquests sempre ni ha hagut-.
Potser si que hi ha una sobrediagnosticació de nois amb tda, però els estudis els fan serveis de neurologia pediàtrica, i a mi personalment em transmeten força confiança.
A partir d' ara a veure la seva reacció quina serà. De moment fa cinc dies que els varem fer arribar un informe al cole, amb un seguit de recomanacions, i encara és hora de que ens diguin alguna cosa.
Ja us explicaré...
Potser si que hi ha una sobrediagnosticació de nois amb tda, però els estudis els fan serveis de neurologia pediàtrica, i a mi personalment em transmeten força confiança.
A partir d' ara a veure la seva reacció quina serà. De moment fa cinc dies que els varem fer arribar un informe al cole, amb un seguit de recomanacions, i encara és hora de que ens diguin alguna cosa.
Ja us explicaré...
dissabte, 18 de setembre del 2010
Després de sentir a dir durant dos anys que la meva filla és una gandula, que no te ganes d' aprendre, i que quan vulgui, ja aprendrà, i que si no, sempre pot fer de caixera al super (amb tot el respecta per les noies del super),finalment li han diagnostica un trastorn de dèficit d' atenció, amb impulsivitat.
Els psicòlegs no en tenen ni idea de que va això, ja que es tracte d' una qüestió neurològica, i ells nomes toquen qüestions emocionals, però en lloc de derivar-te cap a algú que sàpiga de que va, es limitant a dir-te que la teva filla no te res, només que no te ganes de treballar, i que quan vulgui, ja s' espavilarà...Ara toca començar amb el tractament a base de fàrmacs, que sembla ser que dona molt bons resultats, malgrat que hi ha gent molt contraria per els clàssics interessos de sempre de les grans farmacèutiques.
Els pares estem sempre tant apurats, que en aquest cas donem un bot de confiança a les farmacèutiques, per veure si notem alguna millora en el rendiment de la meva filla.
Ja us explicaré...
Els psicòlegs no en tenen ni idea de que va això, ja que es tracte d' una qüestió neurològica, i ells nomes toquen qüestions emocionals, però en lloc de derivar-te cap a algú que sàpiga de que va, es limitant a dir-te que la teva filla no te res, només que no te ganes de treballar, i que quan vulgui, ja s' espavilarà...Ara toca començar amb el tractament a base de fàrmacs, que sembla ser que dona molt bons resultats, malgrat que hi ha gent molt contraria per els clàssics interessos de sempre de les grans farmacèutiques.
Els pares estem sempre tant apurats, que en aquest cas donem un bot de confiança a les farmacèutiques, per veure si notem alguna millora en el rendiment de la meva filla.
Ja us explicaré...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)